«Els indis bororo, una tribu primitiva que viu als marges del riu Vermelho, a les jungles amazòniques del Brasil, creuen que no hi ha un jo privat. Els bororos consideren la ment com una cavitat oberta, com una caverna, un túnel o una arcada, si voleu, en la qual viu tot el poble i la jungla creix. El 1969 José M.R. Delgado, l'eminent especialista cerebral espanyol, va dir que els bororos tenien raó. Durant gairebé tres mil anys, els filòsofs occidentals han considerat el jo com una cosa única, una cosa tancada dins el crani de cada persona, per dir-ho d'alguna manera. Aquest jo més íntim es relacionava amb el món exterior i aprenia amb ell, és clar, i podia ser incompetent quan ho feia. Tanmateix, al cor del nostre jo se suposava que hi havia alguna cosa irreductiva i inviolable. No és així, va dir Delgado.»
SOBRE LA DIGNIDAD DEL HOMBRE. Pico de la Mirandola
-
La 'dignidad' del hombre le viene dada por saberse un colaborador
consciente en la obra de la creación, por cuyo eje puede ascender y
descender pues su ...
Hace 2 semanas
No hay comentarios:
Publicar un comentario